A la hora de elegir los mejores juguetes para nuestros hijos no debemos escoger los más novedosos, electrónicos o lujosos. No debemos dejarnos guiar por lo que el niño nos pida, sino por lo que creamos que puede ser mejor para él y su aprendizaje. Juguetes tradicionales como los puzzles de madera cumplen esta función. Continue reading
Enseñaron a aprender a nuestros abuelos, a adquirir nuevos conocimientos a nuestros padres y también pueden servirles de gran utilidad a nuestros hijos. Los juguetes de madera nunca pasan de moda e incluso ayudan a estimular el aprendizaje. Te contamos 8 tipos de juguetes de madera que ayudan a desarrollar los sentidos y ampliar conocimientos. Continue reading
¿Qué función tienen los abuelos en la educación de nuestros hijos en la actualidad? ¿Deben educar o malcriar?
La responsabilidad de educar debe ser de los padres, los abuelos no están para educar sino para dar cariño y mimar. Este es el rol que el abuelo debería asumir, pero actualmente, muchos niños pasan gran parte del día con los abuelos y estos deben asumir sin querer la función de enseñar y educar. 
Por desgracia, en el presente, la conciliación familiar es muy complicada y por ello son los abuelos que se quedan con los niños hasta que los padres llegan a casa, que en muchos casos es la hora de ir a dormir. Es complicado, pero quizás debamos valorar otras opciones y recuperar el rol verdadero del abuelo, malcriar a los nietos. Los abuelos deben jugar y divertirse con sus nietos. Transmitir las tradiciones, explicar cuentos, salir de paseo al parque con la bicicleta o el patinete, y pasar horas de diversión jugando, es el mejor regalo para un niño. 
Puesto que la edad no está reñida con el juego y existen infinidad de juguetes que se integran para distraer y agradar tanto a pequeños como a grandes, ¿porque no preparar una partida de bingo entre abuelos y nietos? El bingo es un juego clásico, que contribuye en el desarrollo mental y genera una mayor capacidad de memoria. Jugar al bingo, hace que la capacidad de concentración en una tarea sea mayor y este aspecto se verá reflejado en el aprendizaje escolar.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
La nueva moda de crear y hacer pulseras está causando furor entre los más pequeños y los no tan pequeños. Niñas y niños eligen sus colores favoritos para combinar según su vestimenta así como también para crear pulseras con los colores de sus equipos de futbol.
Desde Juguetes de madera queremos ofrecer diversos materiales para poder elaborar y diseñar esa pulsera o brazalete con estilo propio a partir de diferentes materiales. Aprender a hacer pulseras artesanales en casa con diseños fáciles como las pulseras Folk, de fieltro o de madera, hará que pasen horas de entretenimiento. Desarrollaran la motricidad fina, fortalecerán la musculatura de las manos y esto tendrá como resultado una mejor calidad en la grafía. Favorece la concentración e imaginación y genera la socialización entre los niños con el intercambio de materiales así como el aprendizaje mutuo. Todas ellas se presentan en un Kit completo con todos los materiales necesarios y guía de instrucciones, para que puedan hacer infinidad de pulseras, collares, brazaletes e incluso trenzas para el pelo. 
Y después del día del padre, llega el día de la madre, así es que, por qué no regalar una de estas pulseras y accesorios tan originales y divertidos. Feliz día de la madre! Verónica Ríos Pedagoga Col 1304 www.pedagoga-tarragona.com
En nombroses ocasions hem escoltat als més petits la mítica frase: ¡Mare, m’avorreixo!
Y llavors els pares es pregunten: ¿Com pot avorrir-se amb tot el que té?
Potser el problema sigui aquest. A l’actualitat, disposen de tants recursos al seu abast i tants estímuls, que és possible que d’aquí radiqui l’avorriment de no saber què fer i a què jugar, a causa de l’excés de joguines, per no nombrar tots els aparells electrònics dels que disposen.
L’avorriment apareix en la majoria de casos els caps de setmana i en els períodes de vacances, ja que las obligacions i tasques escolars baixen. Els nens actualment tenen una agenda tan complerta com la d’un adult. Van a l’escola pel matí i per la tarda, quan surten de l’escola corrents van a les activitats extraescolars i quan arriben a casa encara no ha arribat el moment de descansar i gaudir del joc, ja que han de fer deures i estudiar. Durant la setmana amb prou feines disposen de temps per a poder jugar i quan ho tenen són els adults els qui escullen el tipus de distracció o joc al que han de jugar mentrestant es prepara el sopar i l’hora d’anar a dormir.
Acostumats a seguir un horari amb gairebé temps per a avorrir-se, quan arriben les vacances no saben què fer i arriba l’avorriment.
Y llavors ¿què fer per evitar l’avorriment en els nostres fills?
Omplir les seves habitacions de joguines no evitarà que l’avorriment aparegui. La millor opció serà que disposin de les joguines necessàries, acords a la seva edat, que siguin educatives i que els diverteixin. Poder compartir amb ells moments de joc i inclús ensenyar-los allò amb el que jugàvem nosaltres quan érem petits, ens aproparà més encara a ells. Els jocs de taula, d’estratègia, els puzzles, i la construcció de maquetes, són algunes de les joguines de fusta amb els que passaran hores jugant, amb els que no es cansaran de jugar ni perdran el interès per ells i menys, farà que arribi l’avorriment en els nens.
Aquesta frase tan utilitzada pels més petits, ¡m’avorreixo!, no és més que cridar d’atenció, per tant no té cabuda la culpabilitat i preocupació dels pares ja que els nens no tenen motius convincents per a l’avorriment.
En ocasions, veiem com molts pares es senten culpables per l’avorriment dels nens, i estan contínuament pensant que fer amb ells per a que això no ocorri.
Per tant, deixar que s’avorreixin i suggerir-los que poden fer per a evitar-lo farà que utilitzin la seva imaginació i es desenvolupi la seva creativitat.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
Existeixen joguines que mai passaran de moda i que segueixen causant furor en els més petits.
Joguines tradicionals que tornen a estar de moda als carrers.
Arriba el bon temps i amb ell tornen als estants de totes les tendes de joguines, joguines per a poder gaudir a l’aire lliure. I a la nostra tenda, Joguines de fusta, sempre al dia de les modes i els interessos dels nens, posa a disposició de petits i grans la joguina de moda i temporada: la baldufa.
És curiós veure als carrers com nens i nenes descobreixen el joc amb la seva primera baldufa i es sorprenen com els seus pares la fan anar en ocasions millor que ells, on podem observar com pregunten sorpresos: ¿Saps utilitzar-la?
Baldufa, virolla, és igual quin nom li posin i de quina manera transformin el seu nom a l’igual que el canvi que pateixi la seva composició i fabricació, l’original, la clàssica, la de fusta de tota la vida i la que tots coneixem és per excel·lència la millor baldufa que per la seva composició ofereix una major duració i resistència.
Amb aquesta petita joguina, són moltes les habilitats motrius que treballaran, sense obviar un aspecte molt important d’aquestes joguines que conviden a ser utilitzades a l’aire lliure, ofereixen com avantatge que promogui l’activitat física evitant el sedentarisme.
Encara que sembli que la baldufa sigui un joc individual, no ho és, ja que aquesta joguina ofereix la possibilitat de relacionar-se amb altres nens. Uns aprenen dels altres i s’ensenyen mútuament noves tècniques. Competeixen a l’hora de llençar-la i compten les vegades que la baldufa roda al terra fins parar, la fan rodar a la mà i l’agafen de nou mentrestant està girant encara a la superfície.
Una altre aspecte important, és que saber manejar-la requereix d’una habilitat especial, i veiem com molts nens amb algunes joguines desisteixen en el primer intent, però amb la baldufa no es donen per vençuts i no es frustren quan no els hi surt a la primera. De tal manera, amb aquesta petita baldufa treballen l’esforç, la constància i per consegüent es veuen motivats i el resultat és una bona autoestima. Amb això confirmem de nou que amb el joc i les joguines aprenen i creixen.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
El estiu està a prop i amb ell les escoles tancaran les seves portes per a donar descans tant a nens com a professors, però els pares abans que arribi, ja estan aterrats pensant: ¿què fem amb els nens tant de temps?
Estiu i nens s’uneixen per a donar lloc a un període on es trenquen les rutines i els hàbits i les normes són més flexibles. Els petits gaudeixen del seu merescut descans però molts pares es veuen aclaparats per tants dies de vacances. Els dies són llargs i amb moltes hores per a poder ocupar el temps i mantenir-los entretinguts. Davant d’això apareix la gran pregunta: ¿Què fem durant l’estiu? Molts opten per apuntar als nens a colònies o casals d’estiu fins no coincidir pares i nens en vacances, però altres, per l’economia es queden amb els avis.
Després de cada període de vacances, pares i professors tenen una tasca difícil per a que els nens tornin de nou al ritme del treball habitual. És cert que a les vacances els horaris són més flexibles però no per això hem de deixar que l’horari ho portin ells i sigui un període de no fer res. I llavors, ¿com entretenir als petits durant l’estiu?
No existiran les mateixes obligacions que durant el curs, però sí que hi deuran d’haver unes normes bàsiques, recordem que sense normes, els nens es senten perduts. El període de vacances seran un espai més d’aprenentatge, però d’una altre forma, canviarem els llibres i els deures per jocs a l’aire lliure i passatemps que aporten diversió.
A la nostra tenda de joguines de fusta, pensem en tota la família. Existeixen jocs per a tots i totes les edats i joguines pensades per a cada ocasió. Joguines per a l’aire lliure com els bitlles, o les pales i el bumerang de fusta per a la platja. Però també pensem en els moments que estan a casa, activitats on els nens podran desenvolupar la seva creativitat i donar curs a la seva imaginació. Per això, tenim diferents models de cartró que hauran de muntar i pintar, des d’una nau espacial o un camió de bombers fins a una cabanya, caravana o carruatge de cavalls.
Joguines de fusta pretén ajudar amb la seva amplia gama de jocs i joguines a que l’arribada de les vacances d’estiu siguin un període alegre i de diversió per a tots.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
Mare, Pare, ¿em compres això? Si us plau… ¡et prometo que no et demanaré res més!
Es sortir de casa, anar de tendes o simplement fer la compra setmanal i comencen a demanar i demanar, i els pares en la majoria d’ocasions, per a evitar una rabieta compren i compren.
El més important i essencial per als fills i un aspecte que mai pot faltar és únicament el nostre temps i amor. Tot i de la necessitat que existeix que els dos progenitors treballin fora de casa i que el temps dedicat als fills durant la setmana, en ocasions es converteixi en donar-li tan sols la bona nit, hem de tenir en compte que no és qüestió d’oferir més temps, sinó més bé que aquests moments que els hi dediquem siguin de qualitat.
És cert que vivim en una societat consumista i els valors fonamentals de la vida, lamentablement s’estan perdent, però no per això hem de deixar arrossegar-nos per aquest consumisme sense mesura.
Els bens materials són només això, materials, que mai podran substituir els moments de joc i diversió que compartim amb els fills.
D’aquesta manera, haurem d’ensenyar-los la importància dels diners i inclús donar-los l’oportunitat d’administrar els seus petits estalvis. Amb això estem fomentant la seva autonomia i seran conscients que no podran comprar de forma impulsiva o per caprici, sinó que hauran de guardar o reunir més diners per a poder comprar realment aquella joguina que tant els hi agrada.
Fer dels nens sers responsables, no és una tasca tan dificultosa si eduquem i fomentem els valors fonamentals de la vida.
No és necessari que tinguin el millor, ni tampoc grans quantitats de joguines o materials, a vegades simplement amb prestar-los més atenció serà suficient. Fa algun temps vam parlar de la importància dels jocs en família, com els jocs de taula, jocs que aporten nombrosos beneficis, originen la unitat familiar i enfortir els llassos afectius, aquestos moments no tenen preu.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
Jo no he sigut, ¡ha estat ell! Assumir la culpa, reconèixer que han trencat o han fet alguna cosa que no devien és un aspecte que als nens els hi costa aprendre i als pares desespera.
Els nens volen portar-se bé, per això quan no ho fan, la culpa passa a ser dels demés i d’aquesta forma eviten que el considerin un nen dolent.
Sabem que davant d’un acte, sigui negatiu o positiu, hauria d’haver una conseqüència, d’ aquí la importància d’ensenyar-los a no ocultar-nos la veritat i a reconèixer allò que han fet. Però, ¿cóm aconseguir-lo?
En varies ocasions hem dit que els nens, a través del joc aprenen i amb joguines com les de simulació creen el seu món de fantasia imitant el món real. Amb aquestes joguines compartim amb ells moments de joc i imaginació i al mateix temps que inventen històries es crea una complicitat entre pares i fills.
Però arriba un moment on els nens a mida que van creixent comencen a diferenciar la realitat de la ficció, allò que està bé d’allò que està malament i és quan passen de dir mentires piadoses a ser més premeditades, amb un únic objectiu, evitar ser represos o castigats.
Els motius que porten als nens a mentir, a donar la culpa a un altre i no assumir els seus actes, són diversos. Exigir-los més del que poden donar, no prestar-los l’atenció que necessiten o por al càstig, són alguns dels motius que els portaran automàticament a dir mentires sense més.
Des de petits inculcar valors com la honradesa i explicar els beneficis que té dir la veritat, farà que es fomenti el valor més important de la vida, la confiança. Qualsevol tipus de relació ja sigui laboral, d’amistat o familiar la confiança serà la base.
Per tant, fomentem la comunicació familiar, ensenyem a diferenciar el que està bé i el que no, ¿cóm? de forma fàcil i divertida amb l’ajuda de joguines de fusta, per a jugar i aprendre i per a créixer jugant.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304
¡Ho vull fer jo sol! ¿No us resulta familiar aquesta frase?
De la mateixa manera que ens fan saber quan són grans, l’etapa en la que volen experimentar i fer les coses ells sols no passa desapercebuda.
L’únic que volen és ser independents i dependrà dels pares que adquireixin una major i millor autonomia en un futur. Si en aquesta etapa deixen que practiquin, aprenguin i s’inicien amb la espontaneïtat que caracteritza als nens, a fer coses ells sols, serà un feina fàcil.
Sí es cert, que el secret per a poder portar aquesta etapa de la millor manera possible i poder després veure els resultats serà armar-nos de paciència i deixar de costat les preses o la falta de temps, evitant per part dels pares acabar la tasca que s’han proposat els petits, ja que no sempre ho aconsegueixen al primer intent.
És evident, que hi haurà coses i tasques que es proposin fer sols que no puguin realitzar per la seva curta edat. És cap als dos anys quan comencem a escoltar ¡ho vull fer jo sol! D’aquesta forma, haurem de donar-los alternatives amb allò en el que es vulguin aventurar a fer. És possible que en ocasions allò que volen descobrir i fer siguin coses perilloses o prohibides, però realment són les que amb més interès volen fer, d’aquí la importància de no negar-los fer les coses, sinó més aviat oferir altres opcions que realment no resultin un perill per a ells i fomentem de la mateixa forma la seva autonomia, independència i autoestima.
De no ser així i negar o impedir que descobreixin per si sols el món que els envolta, observarem i escoltarem a pares de nens més grans com es queixen que els seus fills no col·laboren amb les tasques quotidianes de la llar, quan realment estan en edat per a poder fer-ho. Són pares que pensen que amb tres, quatre o cinc anys són massa petits per a poder posar el seu plat a la taula, portar-ho a rentar o inclús portar la seva roba bruta al cistell per a rentar, entre altres coses. Accions i tasques que els nens volen i demanen fer amb tan sols dos anys, però se’ls hi nega per la seva edat. Llavors, quan són més grans pretenem que facin allò que un dia vam dir que allò no ho podien fer perquè eren petits i pretenem implantar tot al mateix temps, és en aquest moment on es veuen esbromats per tantes responsabilitats, obligacions i normes.
Per això, gracies a la infinitat de joguines que existeixen al mercat que imiten el món de l’adult amb gran exactitud, podem iniciar i ensenyar als nens a través del joc com guanyar autonomia i ser més independents. Les joguines de simulació com el carret del supermercat per a que ens acompanyin a la compra, per a que després ens puguin preparar un suculent plat a la seva cuina de fusta i finalitzar amb l’elaboració d’un menú junts per a tota la setmana, són entre altres, propostes, jocs i joguines que hauran d’estar presents des de que comencen amb la seva gran frase ¡Jo sol!
Com totes les etapes, s’acaba. D’aquesta forma per a evitar que perdin l’interès o deixin de fer-ho, els pares hauran de reforçar tot allò après i adquirit, animant-los dia a dia a que segueixin mantenint aquestes conductes que pretenem que s’instaurin i adquireixin altres noves.
Verónica Ríos
Pedagoga Col 1304